"El rol del mestre"

Els mestres han tingut desde sempre un paper fonamental en la societat. Hi ha un objectiu comú a tots els docents, i és educar. Ara bé, existeixen diversos models educatius per tal d'aconseguir aquest objectiu. Podem destacar-ne dos: l'educació tradicional i l'educació constructivista.

A l'educació tradicional, el mestre adopta un rol autoritari, conservador i inflexible. L'alumne és passiu, treballa individualment y es dedica a memoritzar i a copiar . El mestre sempre té la veritat absoluta. la qual imposa.

En canvi, a l'educació constructivista, tant el docent com l'alumne interpreten un paper totalment diferent. El professor es mostra empàtic, el seu rol dins de la clase es orientar i motivar a l'alumne. Es forma constantment, dialoga en les clases, s'implica i estimula el potencial de cada estudiant. D'aquesta manera l'alumne descobreix coneixements per ell mateix, té interés, opina, és actiu i competent.

En la meua opinió, la millor via per a aplegar a l'educació es fer-ho d'una manera constructiva. Són evidents els avantatges que presenta aquest model, on l'alumne té criteri i està estimulat. A més del camí més adecuat crec que és el més efectiu per a arribar a la nostra finalitat.

En el seu llibre "una educación para el mañana", Jaume Carbonell explica quins serien els deu atributs dels bons mestres. M'agradaria destacar tres d'aquestes qualitats:

• La relació amorosa i afectiva: educar per mitjà de l'amor i la confiança, transmetre passió per ensenyar i despertar dins dels alumnes fam d'aprendre.
• La relació amb la cultura: un bon mestre ha d'estar conectat en la cultura universal del moment i guiar a l'alumne a travès de preguntes fent-li descobrir continguts per ell mateix.
• La innovació crítica i progressista: provocar als alumnes curiositat pel coneixement i guiar-los en l'aventura de l'educació.

Per a Tonuccihttp://ca.wikipedia.org/wiki/Francesco_Tonucci, la causa principal de la crisi de l'escola és la formació inadecuada del docent. Davant d'aquest problema, l'escriptor proposa que el profesorat pase a formar-se únicament en les universitats i no en escoles superiors. També plantetja un model d'escola oberta a la realitat, on l'alumne ha de ser el protagonista en la seua pròpia formació.

D'altra banda, Delors proposa una idea molt innovadora, que consisteix en la implantació de l'educació al llarg de tota la vida, és a dir, una educación permanent. Aquesta educació es basa en quatre pilars:

• Aprendre a conèixer: assolir una cultura general amplia i aprofondir en unes poques matèries.
• Aprendre a fer: no tan sols aconseguir un resultat en un exàmen, sino ser competent i portar a la pràctica els coneixements adquirits.
• Aprendre a viure junts: realitzant projectes en grup i respectant al del costat.
• Aprendre a ser: incentivant a cada persona individualment i propiciant que es desenvolupe la seua pròpia personalitat.

Per acabar, trobem el model T. Packhttp://www.tpack.org (Technological Pedagogical Content Knowledge) creat per Mishra i Koehler en 2006, que consisteix en formar al profesorat mitjançant aquestes tres àrees:

• Tecnologia (Technological)
• Pedagogia (Pedagogical)
• Coneixements (Content)

Segons aquest model el millor mestre no és aquell que es forma en les tres matèries per separar, si no el que estudia el coneixement en funció de com l'ha d'aplicar después mitjançant la tecnologia.

"Els pilars de l'educació" Noelia Cebrià

Per concloure, després d'haver investigat i descobert diverses teories i models educatius ha canviat el meu punt de vista respecte als mestres i el seu paper. En la meua opinió, per a ser un bon mestre, caldria   formar-se seguint les normes del model T-Pack i portar-lo a la pràctica a travès dels ideals del model constructivista.