"L'evaluació"

La evalucació és la clau per al canvi a l’educació, ja que tota la metodologia va enfocada a evaluar, per tant, si volem reformar el sistema educatiu cal fer-ho començant per canviar la forma d’evaluar.

Hi ha diverses formes de classificar els tipus d’evaluació, segons varis criteris. Si parlem dels moments en que es produeix l’evaluació distinguim tres tipus:

• Inicial: es realitza al principi de l’aprenentatge.
• Procesual: el procés de construcció i l’evaluació continua.
• Final: que determina el nivell assolit al final del procés

Segon el tipus de finalitat, l’evaluació pot ser:

• De diagnòstic: es correspon amb la inicial i ens determina els coneixements previs de l’alumne.
• Formativa: que ens permet controlar l’evolució de l’alumne.
• Sumativa: que pretén conèixer tot el nivell assolit per l’alumne.

També podem classificar els tipus d’evaluació depenent l’agent, és a dir, qui evalua:

• Heteroevaluació: la persona que evalua no es la mateixa que aprèn, normalement és el professor qui evalua.
• Autoevaluació: la persona que aprèn s’evalua a sí mateixa.
• Coevaluació: evaluació entre iguals.

Segons el context, l’evaluació pot ser:

• Interna: quan la persona que evalua està dins del procès d’aprenentatge.
• Externa: quan la persona que evalua no participa d’aquest procès, per exemple les evaluacions de diagnòstic.

L’escola tradicional es caracteritza per tindre una evaluació final, sumativa y heterogènea. Mentres que dins dun marc constructivista es busca una evaluació procesual, formativa y que integre diversos agents fomentant la autoevaluació i la coevaluació.

Si relacionem l’evaluació amb els diferents continguts que integren les competencies bàsiques  podem determinar que la millor manera d’aprendre fets és memoritzant, els continguts comprenent-los, els procediments practicant-los i les actituds vivint situacions reals on sigui necessari tindre aquesta actitud.

Per a Neus Sanmartí l’evaluació és un procès que comporta recollir informació, analitzar-la, emetre un juici, i posteriorment prendre una sèrie de decisions. La pedagoga proposa una evaluació formadora on l’alumne és capaç d’autoevaluar-se. Perque l’alumne sigui competent cal que s’adone per ell mateix d’allò que fa mal, ha de ser autònom i capaç de reflexionar

 Segons Zabala, l’objectiu d’evaluar deu ser ajudar a l’alumne a que millore en el domini d’una competència determinada, per la qual cosa és necessari: conèixer quines són les seues dificultats amb el fi d’establir les estratègies d’aprenentatge més apropiades per a aplegar a superar-les, disposar del coneixement sobre els diferents esquemes d’actuació existents en relació al problema, i saber seleccionar el esquema d’actuació més apropiat.

Jose Luís Castillo proposa una transformació del procés d'evaluació, una  evaluació emprenedora, transparent, participativa i visible a molts agents. Aquest professor pensa que el procés d'avaluació ha de ser coherent amb la metodologia i parla de quatre elements d'evaluació:

·         Autoevaluació: registre diari del que aquesta succeint. L'alumne compta amb un document on s'especifiquen tots els continguts del currículum i un altre document amb els indicadors de competència (rúbrica). L'alumne ha de reflexionar diàriament sobre els continguts apresos.

·         Evaluació individual: preguntes competencials, amb verbs que indiquin ús (funcionalitat), l'alumne pot crear la seva pròpia pregunta. La data no aquesta determinada anteriorment i l'objectiu és detectar les dificultats i problemes. No produeix qualificació, si no que valida els continguts apresos. (“examen sorpresa”).

·         Evaluació en col·lectiu: per part d'un conjunt, presentació d'un treball realitzat i la resta de la classe escolta.

·         Comparació de l'autoevaluació: Els alumnes proposen millores en les avaluacions individuals d'altres alumnes.

Al final del procés sorgeix la qualificació, que ens indicarà si els alumnes tenen un desfasament curricular, si no ho tenen però necessiten una perspectiva de millora o si el procés d'aprenentatge és excel·lent.

Cal reinventar l'escola, el dia a dia de cada professor. Jose Luís Castillo proposa una nova forma d'educar: innovar, col·laborar, relacionar, aplicar, dissenyar, redissenyar, emocionar…Connectar el currículum amb el futur i integrar a les famílies en l'evaluació. Ens parla d’una evaluació orientadora, personalitzada i diferent de la tradicional qualificació.

 Una de les formes més innovadores i eficients de portar aquesta nova forma d’evaluar i d’aprendre a la pràctica són els eportafolis. Aquestos ens permeten documentar d’una manera continua el que s’està aprenent i, a més a més, reflexionar sobre els coneixements assolits.

En la meua opinió l’eportafoli és una eina excel.lent per aprendre, ja que t’obliga a seguir les classes i els continguts que s’aprenen a l’aula, a més de reflexionar sobre l’après. Crec que en poc de temps he après molt, tant en el relacionat amb les noves tecnologies, com usar un bloc i publicar entrades semanalment, com en el que es refereix als nous continguts que anem aprenent a classe. Ha canviat clarament la meua perspepctiva respecte a l’educació i a les metodologies tradicionals. Però em pareix que això es solament el principi, encara queda molt per aprendre i m’agradara molt quan acabe els meus estudis poder mirar enrere i llegir que és el primer que vaig escriure en aquest blog.