"Competències bàsiques"

El terme “competència” naix a principis de la dècada dels setanta en l’àmbit empresarial per tal de designar aquell que caracteritza a una persona capaç de realitzar una feina concreta de manera eficient. Poc després aquest concepte comença a ser utilitzat en el sistema escolar, inicialment en els estudis de formació professional i a poc a poc en la resta d'etapes i nivells educatius.

Segons Zabala, la competència consisteix a saber aplicar un coneixement en situacions diverses d'una manera eficaç i dins d’un context determinat. Per tal d’aftrontar una situació de manera competent cal dur a terme una serie de passos complexos en poc temps:

1. Realitzar un anàlisi de la situació.
2. Revisar els esquemes d’actuació dels que disposem.
3. Seleccionar l’esquema d’actuació més apropiat per a la situació.
4. Dur-lo a terme utilitzant els conceptes, els procediments i les actituds d’una manera interrelacionada.
   
   

 

Si analitzem l’actual sistema educatiu, el currículum dóna prioritat als coneixements teòrics sota la capacitat per a ser aplicats a la pràctica. El sistema escolar és propedèutic i selectiu, és a dir, prepara als nens per a anar superant una sèrie de proves i etapes. En aquest àmbit, es dona molta importància a la memorització de conceptes i no tant aconseguir un aprenentatge significatiu.

No s'ha de confondre la funcionalitat amb el “fals activisme”, tendència a què els alumnes realitzen constantment diverses activitats dins i fora de l’aula. Un aprenentatge competent necessita tant la teoria com la pràctica, ja que per a dur a la pràctica un concepte, s'ha de assimilar primer la teoria.

Ser competent implica memoritzar una sèrie de fets i conceptes a partir de la comprensió i la mateixa experiència, saber com utilitzar-los en situacions diverses (procediments) i tindre una bona actitud davant l’aprenentatge.

Si concretem en les competències bàsiques, aquestes són les habilitats, actituds i coneixements que s’han de dominar per tal d’aconseguir ser capaços d’ actuar competentment dins de l’educació obligatòria. Podem exemplificar-ho en aquest quadre:

 

 

L’anàlisi de les competències ens permet concloure que aquestes no es poden fonamentar solament en el coneixement que aporten els diversos sabers científics, sinó que s’han d’introduir també els coneixements interdisciplinaris, que depenen d'una o més disciplines, i els metadisciplinaris, que no estan sustentats per cap disciplina acadèmica.

Per a treballar per competències s’ha de produir un canvi profund tant en el currículum com en la metodologia a l’escola actual. Zabala proposa vàries estratègies per a aconseguir que els alumnes siguin competents:

• Principi de funcionalitat: donar funcionalitat, és a dir, explicar per a què serveixen els conceptes que es van a estudiar.
• Crear situacions complexes per a conduir a l’alumne a un estat d’equilibri-desequilibri-equilibri.
• Cambiar l’organització de les aules en funció de les necessitats de cada classe.
• Ensenyar als alumnes a analitzar la situació, escollir la solució més adient i dur-la a terme.
• Crear un clima on els nens s’impregnen amb valors com la democràcia, la solidaritat, la igualtat...
• Educar d’una manera diversa, adequant-se a les necessitats de cada alumne.
• Incloure una àrea comú de caràcter metadisciplinari que permeti la reflexió i tindre una visió goblal dels conceptes.
• Guiar als nens en la feina d’aprendre a aprendre.
• Explicar sempre partint de situacions reals.
• Importància de la reflexió: cal dedicar un temps de manera periòdica per a reflexionar sobre l’après.

Segons Zabala, hem de veure tots aquests canvis com una utopia, com un ideal, “l’objectiu no és arribar, sinó fer camí”. (Zabala)

El tema d’aquesta setmana m’ha paregut molt interessant, les competències, com fer que els alumnes siguin competents, la importància d'interrelacionar els continguts amb els procediments i les actituds i les distintes metodologies i canvis que es proposen a l’educació. M’emociona anar descobrint a poc a poc com la millor manera d’ensenyar i de ser una bona mestra, al mateix temps que sóc conscient de tot el que queda per aprendre. Cada vegada entenc més la importància de la pedagogia i de les aportacions de pedagogs com Zabala que ens transmeteix tantes idees innovadores i ajuda constantment en la millora de l’educació.