El concepte de currículum es relativament nou a la
societat, va sorgir l’any 1973 amb la redacció de “Primeras Orientaciones y Programas”.
Hi ha tres corrents que interpreten allò que és el currículum:
·
Els continguts, és a
dir, allò que s’ha d’aprendre.
·
Els objectius als que
s’ha d’arribar.
·
Els missatges que els
professors envien als alumnes sense ser-ne conscients amb una fort càrrega
ideològica, aquesta definició s’entén normalment d’una manera negativa i es
denomina currículum ocult. Alguns exemples que
mostren aquesta dualitat són: els valors que es transmeten amb els textos que
es seleccionen, el model de mestre que s’ofereix als alumnes, la discriminació per
raons ètniques, els tractaments socials discriminatoris, el masclisme que
encara esta impregnat en la societat... D’aquesta manera cal tenir en compte el currículum ocult
que es transmet i reflexionar al voltant de temes com els materials escolars,
el llenguatge que s’usa a l’aula i la selecció dels continguts per propiciar
que hi hagi un clima participatiu i democràtic.
Actualment, la definició de
currículum és una barreja d’aquestes tres interpretacions i es basa en quatre
fonts:
-
La font sociològica: té
relació amb el context que estem vivint, el contingut s’ha d’adaptar a la
societat del moment.
-
La font epistemològica:
té que veure amb les matèries i els coneixements. És la font científica dels
continguts.
-
La font pedagògica: té
que veure amb la metodologia, és a dir, la manera d’ensenyar.
-
La font psicològica: la
que explica la manera d’aprendre, això és, com funcionen els processos
cognitius.
Hi ha quatre
característiques que composen el currículum:
v Únic:
el currículum és el mateix per a tots els alumnes, d’aquesta manera aconseguim
igualtat.
v Obert:
partint d’uns mínims, els professors poden adequar els continguts i
organitzar-los depenent de la necessitat dels alumnes.
v Flexible:
es pot ampliar i distribuir.
v Descentralitzat:
el currículum es obert, i es va tancant per nivells. Hi ha bàsicament tres
nivells de concreció:
§ Primer nivell de concreció: el Ministeri i
les diferents Comunitats Autònomes s’encarreguen de reunir tot el que s’ha
d’ensenyar. Els continguts es divideixen per àrees de coneixement.
§ Segon
nivell de concreció: ací l’escola elabora el projecte curricular central (PCC), on es concreten els objectius generals i
específics, els continguts més rellevants i les opcions organitzatives i
metodològiques.
§ Tercer
nivell de concreció: els professors de cada aula determinen els continguts,
objectius i accions educatives depenent de els alumnes que composen la classe.
Aquestes
característiques al currículum comencen a imposar-se en Espanya gràcies a la
LOE i la LOGSE. Malauradament, amb la “Ley Orgánica para la mejora de la Calidad Educativa” LOMCE(2013) i les seues noves mesures (la assignatura de religió torna a
tindre total validesa acadèmica, es suprimeix la assignatura de “Educació per
la ciutadania”, el govern central es reserva l’establiment del currículum de
les assignatures troncals, les escoles separades per sexes rebran diner
públic...) el currículum es torna un poc menys únic, menys obert, menys
flexible y menys descentralitzat.
Els continguts
que composen el currículum es poden definir com el conjunt de coneixements que
l’alumne ha d’assolir d’una manera significativa i
que ajudi a la seua entrada al món social. A partir de la LOGSE, s’impulsa la
visió constructivista de l’educació, i es
proposen tres tipus de continguts:
-
Procedimentals: tot
allò que l’alumne ha de saber fer per tal d’aconseguir uns coneixements.
-
Conceptuals: tots
aquells coneixements, fets i conceptes que l’alumne pot conèixer i definir.
-
Actitudinals: l’actitud
que el nen mostra en relació als aprenentatges o els valors que determinen les
seues accions i el seu comportament.
Actualment, hi
ha un debat obert en relació als continguts que el currículum ha de tindre.
D’una banda, els professors creuen que el currículum es massa extens, hi ha
molts conceptes i poc tems, i és molt difícil acabar el temari. En
contraposició, es transmet la idea a la societat de que els nens no aprenen
tant com abans a l’escola i que el nivell a baixat.
En la meua
opinió, a la societat actual no és tan important memoritzar una sèrie de
continguts, si no que els alumnes experimenten un aprenentatge significatiu, és
a dir, que comprenguin el que estan aprenent, relacionen conceptes i el porten
a la pràctica.
També que es
important aconseguir una actitud positiva i favorable en tots els alumnes per
aprendre. Una bona manera de potenciar aquesta actitud és no imposar els
conceptes, i deixar que els alumnes exploren, observen, comprenguin i es
pregunten. En definitiva, buscar la motivació intrínseca de cada nen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario