"El currículum en l'escola primària"

El concepte de currículum es relativament nou a la societat, va sorgir l’any 1973 amb la redacció de “Primeras Orientaciones y Programas”. Hi ha tres corrents que interpreten allò que és el currículum:

·         Els continguts, és a dir, allò que s’ha d’aprendre.

·         Els objectius als que s’ha d’arribar.

·         Els missatges que els professors envien als alumnes sense ser-ne conscients amb una fort càrrega ideològica, aquesta definició s’entén normalment d’una manera negativa i es denomina currículum ocult. Alguns exemples que mostren aquesta dualitat són: els valors que es transmeten amb els textos que es seleccionen, el model de mestre que s’ofereix als alumnes, la discriminació per raons ètniques, els tractaments socials discriminatoris, el masclisme que encara esta impregnat en la societat... D’aquesta  manera cal tenir en compte el currículum ocult que es transmet i reflexionar al voltant de temes com els materials escolars, el llenguatge que s’usa a l’aula i la selecció dels continguts per propiciar que hi hagi un clima participatiu i democràtic.

Actualment,  la definició de currículum és una barreja d’aquestes tres interpretacions i es basa en quatre fonts:

-        La font sociològica: té relació amb el context que estem vivint, el contingut s’ha d’adaptar a la societat del moment.

-        La font epistemològica: té que veure amb les matèries i els coneixements. És la font científica dels continguts.

-        La font pedagògica: té que veure amb la metodologia, és a dir, la manera d’ensenyar.

-        La font psicològica: la que explica la manera d’aprendre, això és, com funcionen els processos cognitius.

Hi ha quatre característiques que composen el currículum:

v  Únic: el currículum és el mateix per a tots els alumnes, d’aquesta manera aconseguim igualtat.

v  Obert: partint d’uns mínims, els professors poden adequar els continguts i organitzar-los depenent de la necessitat dels alumnes.

v  Flexible: es pot ampliar i distribuir.

v  Descentralitzat: el currículum es obert, i es va tancant per nivells. Hi ha bàsicament tres nivells de concreció:

§    Primer nivell de concreció: el Ministeri i les diferents Comunitats Autònomes s’encarreguen de reunir tot el que s’ha d’ensenyar. Els continguts es divideixen per àrees de coneixement.

§  Segon nivell de concreció: ací l’escola elabora el projecte curricular central (PCC), on es concreten els objectius generals i específics, els continguts més rellevants i les opcions organitzatives i metodològiques.

§  Tercer nivell de concreció: els professors de cada aula determinen els continguts, objectius i accions educatives depenent de els alumnes que composen la classe.

Aquestes característiques al currículum comencen a imposar-se en Espanya gràcies a la LOE i la LOGSE. Malauradament, amb la “Ley Orgánica para la mejora de la Calidad Educativa” LOMCE(2013) i les seues noves mesures (la assignatura de religió torna a tindre total validesa acadèmica, es suprimeix la assignatura de “Educació per la ciutadania”, el govern central es reserva l’establiment del currículum de les assignatures troncals, les escoles separades per sexes rebran diner públic...) el currículum es torna un poc menys únic, menys obert, menys flexible y menys descentralitzat.

Els continguts que composen el currículum es poden definir com el conjunt de coneixements que l’alumne ha d’assolir d’una manera significativa i que ajudi a la seua entrada al món social. A partir de la LOGSE, s’impulsa la visió constructivista de l’educació, i es proposen tres tipus de continguts:

-        Procedimentals: tot allò que l’alumne ha de saber fer per tal d’aconseguir uns coneixements.

-        Conceptuals: tots aquells coneixements, fets i conceptes que l’alumne pot conèixer i definir.

-        Actitudinals: l’actitud que el nen mostra en relació als aprenentatges o els valors que determinen les seues accions i el seu comportament.

Actualment, hi ha un debat obert en relació als continguts que el currículum ha de tindre. D’una banda, els professors creuen que el currículum es massa extens, hi ha molts conceptes i poc tems, i és molt difícil acabar el temari. En contraposició, es transmet la idea a la societat de que els nens no aprenen tant com abans a l’escola i que el nivell a baixat.

En la meua opinió, a la societat actual no és tan important memoritzar una sèrie de continguts, si no que els alumnes experimenten un aprenentatge significatiu, és a dir, que comprenguin el que estan aprenent, relacionen conceptes i el porten a la pràctica.

També que es important aconseguir una actitud positiva i favorable en tots els alumnes per aprendre. Una bona manera de potenciar aquesta actitud és no imposar els conceptes, i deixar que els alumnes exploren, observen, comprenguin i es pregunten. En definitiva, buscar la motivació intrínseca de cada nen.